“el mot català ja havia arribat semànticament a la idea de ‘romandre, restar’ com el cast. quedar (allí ben d’hora) en certs contextos; però el pas decisiu a aquesta idea va rebre molt probablement una empenta forta del mot castellà durant l’època en què aquesta llengua començà d’influir en el català [...]. De fet, el primer exemple que en tenim és de l’any 1594” (VI, 951b25-33)
“Belv. 1805, ja ens dóna quedar amb tots els matisos del mot castellà, i quedar amb semblants valors fou usat pels escriptors de la Renaixença (Verdaguer, Em. Vilanova, Genís i Aguilar) i per altres com JRuyra, [...] Costa i Llobera, Pons i Massaveu i pel mateix Fabra.” (VI, 951b47-51)
“JCor. considerava quedar un castellanisme ja del tot arrelat [...]; en el seu conegut article “Fraseologia i vocabulari bàsics” (LleuresC, p. 73) fa constar que no hi ha inconvenient d’usar-lo [...].” (VI, 952b51-57)
[Article redactat per en J. Gulsoy.]