“[...] significat comú en la llengua moderna adonar-se de ‘percebre (una cosa), no escapar a l’atenció’ [...]” (III, 27a1-3)
“Fixar [...]; el castellà ha ampliat molt l’esfera semàntica i fraseològica d’aquest verb, sobretot en l’ús reflexiu fijarse, fins a fer-li significar ‘notar, reparar en’, i ‘adonar-se’, coses que han imitat en català alguns pocs, i que no ens fan cap falta: lamentem que certs mestres de català no reaccionin fortament contra aquest abús, defensant amb tot el vigor i insistència l’ús del vivíssim i cent voltes preferible adonar-se.20” (III, 1052b10-23)
“20 Notem que quan el mestre Ruyra escriví “efectivament, fixant-m’hi bé, vaig obirar aleshores a dalt del turó dos caps” (era quasi negra nit) no volia dir ‘adonar-se’ ni “adonar-se bé d’una cosa”, encara que AlcM deplorablement posi aquella autoritat darrere aquesta definició, perquè el que evidentment vol dir és ‘esforçant-hi la vista’, ‘mirar amb tota la possible agudesa’, ço que està bé. Però no val confondre i involucrar conceptes. Es tracta ben bé d’un dels fets que denuncio en LleuresC, p. 73.” (III, 1054a32-43)