Em presentaré. Sóc traductor literari des de fa quinze anys, després de deu d'haver fet de corrector d'estil per a editorials i mitjans audiovisuals públics; i també sóc pare, de dos nanos de sis i vuit anys. La casa se'ns va omplint de mica en mica de llibres infantils, cada vegada amb més lletra i menys il·lustracions.

He llegit no fa gaire una notícia sobre el recent III Congrés de Literatura Infantil i Juvenil en català on es diu que els experts consideren que la literatura infantil té bona salut, i que ho avaluen tant per la qualitat de les obres com pel volum d'obres produïdes. Parlem-ne.

Sense negar que un nombre apreciable de llibres infantils són editats amb cura, posant atenció tant en el registre lingüístic com en la qualitat de les il·lustracions i la maquetació, uns quants dels que entren a casa (procedents de l'escola, les llibreries o les biblioteques) em cauen de les mans així que examino amb una mica de deteniment la llengua que s'hi utilitza, tant si és tracta d'originals com de traduccions.

Sense caure en la infracció gramatical, hi ha una colla de tics de to formal que, en l'estat de depauperació lingüística en què es troba la cultura catalana, no fan més que complicar la comprensió lectora a l'infant que comença a llegir. Un de ben manifest és l'ús freqüent del passat simple, a costa del perifràstic; hi ha llibres on tot és digué , vingué i rigué en lloc de va dir , va venir i va riure , que són l'única forma viva del català central oral i l'única amb la qual l'infant està familiaritzada; un altre tic el constitueixen expressions com " en entrar a la cova" i altres per l'estil, que guanyarien en intel·ligibilitat per als seus lectors si se substituïssin per equivalències més planeres (" quan va entrar a la cova"). Si aconseguim, per mitjà d'un model lingüístic assequible, que l'infant s'aficioni a llegir, ja tindrà temps de gran per conèixer altres registres lingüístics i altres varietats lèxiques i sintàctiques; abans, però, convé afermar un substrat on l'infant trobi reflectit el bon català oral que conegui.

Del que també pequen els llibres infantils en català, com no podia ser d'una altra manera en el panorama lingüístic català, són els calcs d'altres llengües, que trobem sovint barrejats amb badades ortogràfiques greus (les cursives són meves): Cafè de la Estació, "entretén la seva família y tots els amics", "Veiem, veiem" equivalent al col·loquial aviam , "Quina ll áááá stima" ( Sofia, la vaca que estimava la música , Editorial Corimbo, 2001); "El vaixell va arribar a la vora i d'ell va sortir un home" en lloc de fer servir el pronom adverbial en , "Ja pensava en desenterrar de nou el tresor", " per les nits" en lloc d'" a les nits" ( El capità Calabrot , Kalandraka); texte (als crèdits), peregrí en el sentit de pelegrí ( La comarca fèrtil , Fondo de Cultura Económica, 2003).

Posem que aquestes constatacions les poguéssim fer només en un cinc per cent dels llibres infantils publicats en català. Tant se val; el fet és igualment greu i preocupant, per moltes raons que s'hi puguin adduir. Se'ns pot argumentar que aquesta realitat no és més que un reflex d'una deplorable realitat lingüística més àmplia, i que no hi ha prous professionals de la correcció, la traducció i la redacció amb competència lingüística per cobrir tota la producció editorial; però, ni que això fos veritat, existeixen uns editors que no haurien de deixar passar ni tan sols aquest hipotètic cinc per cent d'errades o de falta d'adequació al registre que exigeix un llibre infantil, ni tan sols amb el pretext que per ajustar el pressupost i fer l'edició rendible han d'escatimar diners als col·laboradors externs o prescindir-ne directament.

La literatura és (i hauria de continuar sent) un patrimoni essencial de la persona, i la seva presentació en forma de lletra escrita s'hauria de cuidar com un tresor. Per sobre de qualsevol consideració econòmica hauria de pesar molt més la consideració ètica. La iniciació de l'infant a la lectura, al plaer de llegir literatura, hauria d'estar per sobre de tot, i tota demostració d'incúria en aquest sentit és imperdonable. No es pot pensar "s'ho empassen tot", ni que fos veritat; qui ho fa, comet una immoralitat. I potser serà aquesta mateixa descurança, d'altra banda, la que acabarà matant la gallina editorial dels ous d'or.