“En la llengua nostra ha trigat a propagar-se, i no s’ha generalitzat més que a les ciutats: més en el Princ. que en el P. Val., on encara a les comarques tothom el sent com a acastellanat [...]” (VIII, 39b58-40a3)
“L’expressió verament genuïna és fadrí, fadrina, encara general en el País Valencià, almenys fora de la capital” (VIII, 40a4-6)
“Pel que fa a solteró és ja castellanisme i intolerable, sobretot en el masculí, on el sentit acariciatiu i diminutiu del nostre sufix -ó el fa incompatible amb el matís un poc irònic i reprovador que és inherent al mot, i amb la idea augmentativa que porta en si la noció de ‘no jove’. Conco, de fondes i respectables arrels, mot catalaníssim, és excel·lent; també són bons solterot, i encara més, +solteràs injustament oblidat pels diccs. després d’haver-lo preconitzat Lab. amb molta esma. Fadrinardo és bo per als insulars i allà irreprensible, però no pas exportable. També per al femení hauríem de dir solterassa per ‘fadrina vella’ i bandejar en aquest sentit el castellanisme solterona que en llengua catalana només pot significar ‘fadrineta’ o ‘dolça fadrina’.” (VIII, 41b38-52)