“[...] el pl. fou usat des de princ. S. XIX per designar la tigeta combustible amb mixtura inflamable, objecte que no ha tingut en català autèntic altre nom que aquest o el castellanisme cerilla, mentre que mistos no és castellanisme (com trasto de trastos [...]); usat per clàssics moderns com Pous i Pagès (Revolta) i usual en tot el domini ling. català etc., incloent-hi el P. Val., les Illes [...], els nostres Alts Pirineus (on des de princ. del S. XIX fabricaven els “mistos de paper” a l’antiga [...]), així com el Ross. [...]; la invenció llumí (feta a base d’un barbarisme alguerès, manllevat del sard i it. dial., veg. LLUM), no era encara registrada ni pel DOrt., 1917-27.” (V, 625b48-626a8)
“Llumí, mot alguerès per als mistos, calc d’un mot regional sard-italià [...]. D’aquí va treure un savi diletant barceloní l’estupenda, espaterrant, pensada d’usar aquest bord, pertanyent només a un parlar atapeït d’italianismes i sardismes, per reemplaçar el nefandíssim cat. mistos, culpable de terminar en -o (cf. LleuresC, 45-6, 12, 208).” (V, 302b52-303a6)