“ESTIU [...]. Ha estat un mot de totes les èpoques i tot el territori lingüístic, sense variants en la llengua literària, encara que estigui modernament tan estesa la pronúncia istiu; i els escr. Renaix. no vacil·laren a mantenir la de sempre [...] encara que Verdaguer respecti la forma vulgar en la dita folklòrica: “l’estiverola diu --- tot istiu, tot istiu” [...] i Coromines en la cançó popular: “[...] L’airet de matinada / del ric istiu [...]”.” (III, 780a14-34)
“Verament la pronúncia istíu, que es troba més o menys en tots els dominis dialectals, és absolutament general en la llengua parlada a Barcelona i català central [...]; lluny del cap-i-casal no hi ha gaire diferència, si bé en comarques llunyanes es constata que hi ha més gent que guarda la variant clàssica, fins en l’ús familiar; però fins a comarques extremes se sent també amb -i- ací i allà [...]; a Mallorca l’ús també vacil·la un poc en això [...].” (III, 780a35-55)
“Notem que әstiwèt dә St. Martí és molt més general que la pronúncia әstíu.” (III, 780a55-57)
"Istil, V. estil" (IV, 867b30-31)