embenar

“embenat [DFa., AlcM] neologisme tolerable que hom ha recomanat per evitar el barbarisme benatge i el mediocre embenatge; millor [...] usar el verb embenar recordant que si la nostra única expressió tradicional (còmoda, suficient i perfecta) amb el verb (m’ho han embenat, la duia embenada, no t’ho desembenis) no semblaria tan genuïna en francès o en castellà com poner un vendage o un bandage, això no és raó perquè el català estrafaci aqueixes llengües estrangeres (¿cal que la gent neta, sana i no tècnica parli tant com això dels dispositius de benes?: útil és saber-los posar o llevar i d’això se’n diu embenar o desembenar, no posar o treure un vendatge o un embenat).” (I, 759a7-23)