“Una qüestió general, que alhora afecta la història del pas de traure a treure, és la del que passa, quant a aquesta vocal, en els derivats de traure, formats amb prefix, en el que es refereix a l’ús en cat. central, ross. i balear; no hi ha qüestió per als val. i cat. occid., és clar, així com fóra condemnable criticar-los gens perquè mantinguin a pertot i és ben raonable que en això no transigeixin gens. Però en el Princ., Ross. i les Illes, en aqueixos derivats, ¿s’ha de recomanar per a l’ús comú literari -treure o -traure?; i quin és l’ús que s’hi practica.” (VIII, 800b54-801a4)
“Observem que en aquesta qüestió hi ha tres criteris: uns aboleixen la a, en forma intransigent; altres l’admeten sempre, i fins ho practiquen, en alguns casos, els altres la conserven en la majoria. Jo només condemnaria la primera actitud i reconec que m’inclino i practico la darrera, amb alguna excepció: distreure i retreure (aquest en el sentit de ‘fer un retret, reprotxar’) s’han generalitzat, i crec que resultaria tan xocant, en l’ús comú en el Princ. i les Illes, volent-hi mantenir la a, com ho seria, avui, fer-ho en el simple treure.” (VIII, 801a5-15)
“En el meu sentit de la llengua és més recomanable i em sona millor -traure que -treure, en atraure, contraure, sostraure, retrotraure; en extreure/extraure, potser aquell és més estès [...]; en tot cas retraure’s en el sentit de ‘retirar-se’; en canvi retreure ‘fer un retret’, distinció aquesta última que té excel·lent utilitat distintiva, que el DFa. admet, però no indica clarament, i crec que s’hi hauria d’introduir; en canvi, bestreure i sobretot distreure, on la e s’ha imposat.” (VIII, 801a16-26)
“Fabra es decantava més cap a -treure atorgant-li certa preferència però no ho feia resoltament, sinó ben cert condemnant la imposició general de la e; escriu p. ex. contraure en el DFa., s. v. esfínter, i contreure en l’autògraf de la seva Gram. de 1948, § 82. En el cas de retrotraure el DFa. dóna franca prelació a la a (sense prohibir l’altra). Salta la vista la diferència marcada per Fabra en el seu dicc. entre el simple traure, que es limita a consignar com a no inadmissible (remetent a treure sense explicacions) i el cas de atraure, contraure, extraure, retraure i sostraure, tots els quals consigna en un pla d’igualtat amb les formes en e.” (VIII, 801a37-49)