“LLANGARDAIX, abans llagardaix, encara usat a gran part del territori” (V, 68b6-7)
“del S. XIV és el Tresor de Pobres d’on cita el DAg. “[...] un largandax viu, vert e blan”: on ja hi hauria la forma metatètica” (V, 68b33-37)
“La variant metatitzada llargandaix és avui la més vulgar en català central (Barcelona, i no pas llangard- com diu AlcM), i és també la vulgar a les Illes, Tarr. i Sud del cat. occ. segons AlcM.3” (V, 69a3-6)
“3 És també la que jo he sentit en una zona considerable de les Garrigues i entre Ebre i Baix Segre: a Ascó, Pobla de Cérvoles; i [...] a Bovera, Almatret, Maials, Granadella, Torrebesses, Seròs i Sarroca” (V, 72b36-41)