“CARABASSA (sovint pronunciat i escrit modernament CARBASSA)” (II, 547b51-52)
“La pronúncia moderna es pot resumir, simplificant-ho una mica dient que sona kərbásə en català oriental, però amb la segona a conservada en els altres dialectes, incloent-hi sencers el valencià, el balear, tota la Conca de l’Ebre, gran part del centre del cat. occidental i algunes localitats extremes dins el ross. i el cat. or.” (II, 548a34-40)
“CARAGOL (sovint pronunciat i escrit modernament cargol)” (II, 551a28-29)
“La reducció de caragol a cargol s’ha produït en termes enterament paral·lels als que hem registrat en CARABASSA: com allà, la pronúncia reduïda no apareix fins a les dècades modernes; i la repartició geogràfica ve a ser la mateixa: cargol en quasi tot el domini oriental-rossellonès (excepcions al Camp de Tarr. i algun altre punt marginal) i a la part més Nord i Nordoest de l’occidental, caragol a tota la resta, incloent-hi els parlars valencians i balears, la conca de l’Ebre i una ampla zona central del cat. occidental.1” (II, 551b12-22)
“1 En aquest mot la síncope es troba un poc, fins a les Illes [...]. En el diminutiu la posició fortament pretònica fa que la síncope s’hagi estès fins un tros més al Sud [...]. En el domini del cat. occidental ha entrat poc o molt en joc la influència moderna de la pronúncia sincopada pròpia del català central, si bé s’hi reconeix alguna àrea ja arrelada i no recent de la síncope, en la unanimitat de kargól a tots els pobles de les valls Ferrera, Cardós i Àneu i altres pobles pallaresos i algun de ribagorçà [...].” (II, 554b56-555a15)