"En l'ús vulgar del Princ. el mot [escuma] ha reculat fortament davant bromera" (III565b45-46)
“El matís d’escuma espessa o animal es fa notar pertot: no es diria tan pròpiament del bombolleig net i passatger d’un corrent que raja fluidament com un riu o xaragall plàcid i ràpid; és ben cert que són característiques les frases que posa com a ex. el DFa.: “li sortia bromera de la boca” (al malalt atacat o greu), “un sabó que fa molta bromera” i fins “la bromera de la llet” [...] tenen això en comú a diferència d’altres menes d’escuma; almenys s’ha de tractar d’un riu desbordat o d’un mar en tràngol i atorrentats, com veiem en Verdaguer [...] (Atl. VII, v. 124) [...].” (II, 267a5-23)
“La difusió d’aquest mot dins el nostre domini lingüístic deu ser total, puix que també inclou les tres illes (AlcM), el País Valencià [...] i des de les nostres Marques de Ponent la seva àrea penetra poc o molt en l’aragonès de l’Est [...].” (II, 267a46-54)