"Tothora ja apareix de vegades completament soldat en poetes del S. XIII" (VIII, 664b10-11)
"Sempre es degué dir també a tothora amb a (com encara es fa en cat. central [...]) i també a totes hores [...]." (VIII, 664b34-37)
"La variant de construcció a tota hora, molt estesa el segle passat i en el present, és molt usual tant en català central com a Mallorca" (VIII, 664b60-665a2)