"A la fi del segle passat es va vacil·lar entre soledat i soletat: [...] Atl. [...]; "un captiveri passat entre les bardes de la més espantolsa soletat", Marian Vayreda [...], i encara ho seguirien usant alguns (Ruyra [...])" (VIII, 21b4-12)
"Per a l'abstracte expressant la qualitat de cec el català ha vacil·lat entre les diverses formacions: ceguesa, ceguetat (-edat), ceguera. [...] Més generalitzat ha estat l'ús de la forma en -tat [...]; en el mateix Eiximenis tornem a trobar ceguetat" (II, 653b31-33 i 653b47-60)
"espessetat [Llull]" (III, 642a20)
"Com a abstracte es va usar escasse(s)a ja algun cop a l'Edat Mitjana, però des dels orígens ha estat més generalitzat en la nostra llengua escassedat o escassetat. [...] se cita ja un cas d'aquest en Llull [...] i Fabra només [...] registra [...] -etat, Gram., 1912, DOrt., DFa." (III, 506a13-20)
"[...] "escassetat: parcitas" figura en el Floretus avinyonès del S. XV [...]. En concl. crec que no és legítim de desaconsellar cap de les dues formes [...]." (III, 506a42-45)