metzina / verí
- pamiesxavier
- Aug 12, 2016
- 1 min de lectura
“Del ll. MEDĬCĪNA [...] vingué el cat. metzina, que en català arcaic apareix encara amb el sentit de ‘medicament, medecina’” (V, 644a36-38)
“Però ja per aquell temps es començava a usar amb el sentit de substància venenosa (al principi per eufemisme o sarcasme, més aviat que pel caràcter semitòxic de certs medicaments [...])” (V, 644a53-58)
“Amb aquest sentit segueix essent ús general en tot el domini (per més que en algunes ciutats hagi penetrat bastant el castellanisme en la forma alterada vereno)” (V, 644b11-13)
“En general es distingeix metzina parlant de les plantes i substàncies minerals i verí aplicat al dels animals” (V, 644b24-25)
“el català ha acabat per invertir els termes de la distinció semàntica llatina, reservant verí per al que aquella llengua expressava per virus i anomenant amb metzina la noció del VENĒNUM” (IX, 167a53-56)
“Ja Cerverí de Girona en el S. XIII hi entén només el verí de la serp” (IX, 167b23-24)
“Avui hom s’até correctament a la distinció catalana: el verí de la serp, de l’abella, de l’enveja, dels mals amors ǀǀ la metzina de sofre, d’arsènic” (IX, 167b31-33)
En puritat podríem distingir els tòxics en funció del seu origen, i així una metzina seria un “tòxic de caràcter vegetal o mineral” (arsènic, monòxid de carboni, etc.), mentre que convindria reservar el mot ‘verí’ als tòxics d’origen animal (serps, vespes, peix aranya, etc.) i també als destil·lats pels humans que corroïxen per dins, com ara l’enveja, el mal d’amors, la gelosia, el fanatisme, l’ambició desmesurada, etc.
Les llengües evolucionen, i ‘metzina’ provindria del llatí 'medicina' fins el punt que en català arcaic, i com apunta molt bé l'entrada, 'metzina' significava justament ‘medicament, medicina’ tot i que potser com a eufemisme per advertir sobre el caràcter potencialment tòxic de determinades medicines.