"HA, amb h aspirada, interjecció que, emesa repetidament, imita el so del qui llança riallades estrepitoses [...] usada des de sempre [DTo. 1670; Lab. 1839 etc.]" (IV, 764a1-4)
"També s'usa he-he (aspirat) però aquest només expressa un riure moderat i sovint burleta. Si bé amb matís ben diferent, també s'hi relaciona hem, que expressa el dubte o malfiança." (IV, 764a5-8)