"És un prejudici que ha tingut gran crèdit, i encara són tants que hi creuen que potser serà en va de reaccionar-hi, que tenir de és vulgarisme recent i inacceptable en bon català escrit: la construcció tenir de per haver de. Sigui així, o bé amb a, o fins ometent la preposició, es troba ja en molts bons escr. medievals: [...] St. VicentF [...], Cobles de Turmeda. I en textos purs dels segles baixos i moderns." (VIII, 417a3-18 i ss.)
"Més sovint S. XVI i ss.: "La llenya se té de posar per lo cap més gros [...]", OPou [...]; "jo tenia de donar alguns dinés", SdUrg a. 1585 [...]. El B. de Maldà ho usava amb de o sense [...]. "Dimecres, després de mitxdia, tinc d'anar a cullir aglans", MrnVayreda [...]. (VIII, 417a23-41)
"No se n'estan alguns moderns: [...] Russinyol [...], Coromines [...]." (VIII, 417a42-51)