“[...] avui encara és molt més usual de dir viure a ciutat, sortir de ciutat, i semblants (sense article, en lloc de viure a la ciutat, sortir de la ciutat); el mateix era possible aleshores [i.e. a l’edat mitjana], i l’única diferència és que en el S. XIII en era preferit a a.” (II, 719a43-47)
“[pagès] amb el sentit francès, substantivat, de ‘país, la terra, el camp’ [...] l’usem llavors en l’arcaica construcció sense article [...], quan diem per exemple, viure a pagès: “el nen es decandia i li van anar a buscar una dida a pagès”, “aquest estiu ens en anirem a pagès a fer salut” (més cites DAg. [...]).” (VI, 167a33-40)
“[estudi, amb relació a escola] concretant-se ha esdevingut el seu enter sinònim en l’ús popular barceloní dels nostres dies (“quan tindrà sis anys anirà a estudi a ---“, “va caure tornant d’estudi i es va pelar el jonoll”, a mitjan segle menys general que a primers, en què fins la petita burgesia trobava a escola regust quasi pedant). El grau, però, d’arrelada popularitat d’escola, entre nosaltres, es nota per l’ús estereotipat sense article anar a escola, en contrast amb el cast. ir a la escuela, fr. aller à l’école.1” (III, 535b34-44)
“1 Nota GaSoriano que el nostre ús s’estén fins a Múrcia, ir a escuela, propi segons ell del NE de Múrcia, “por influencia aragonesa” [...]. En català el menys que diríem és que sempre ha predominat així (a les Balears igual, AlcM, també pertot sortir d’escola) [...]; no em semblaria infundat distingir: amb article quan es pensa més en una de determinada (en un edifici definit), però mai deixaríem amb article traduint una frase francesa (tan consagrada) com les petits enfants vont à l’école.” (III, 536b5-17)
"el cistell d'anar a mercat o d'anar a plaça" (II, 716b16)
[Semblantment: anar a col·legi, a teatre, a cine, a futbol, etc.]