tot i així et al

“[...] des de princ. del nostre segle s'ha propagat molt i esdevingut admès general tot i això, abreviació d'aquella [i.e. tot i amb això], i simplement tot i+subst. o oració substantiva: "tot i els contratemps, ell avançava", "tot i no podent (o tot i no poder) menjar gaire, de tant en tant ---". Més extraordinari i discutible, però també hi ha qui ho diu, i potser no s’ha de condemnar, és construir-lo amb així: “[...] Tot i així, el pare Aleu no podia dissimular [...]”, Puig Ferrater (Cercle Màgic, 160).” (DECat, VIII, 662b52-663a3)