“Que no és ben exacte declarar “ús hiperbòlic”, d’un anòmal extremitud, derivat d’extrem ( = extremitat); com fa, simplificant forçadament els fets, el DFa. Car, en realitat, si bé el mot degué néixer com a derivat d’extrem (aplicat a estremiments agònics),3 fou incorporat per la llengua viva al tronc d’estremir-se, i funciona, simplement, com a sinònim intensiu d’estremiment [...] Ja Ag. va recollir “estremitud: estremecimiento, convulsión” (DAg.). I, en efecte, jo mateix he sentit (1920 --- 1929) parlant, p. ex., d’una cacera de senglar, “l’animal, ferit en el cor, va fer unes quantes estremituds i es va morir”.” (VIII, 743b36-50)
“No en tinc notícia literària fins a les exquisides gràcies d’EmVilanova [...]; en el sentit de ‘convulsió extrema’ [...] va usar-lo RCaselles (Sots Feréstecs) [...].4” (VIII, 743b51-56)
“3 Estrems ha tingut, en efecte, algun ús literari, en aquest sentit. Se’n serví Verdaguer [...]. Per cert notem que ho escrivia amb -st-, percebent-ho, doncs, com a derivat d’estremir-se, no d’extrem.” (VIII, 744b52-60)
“4 [...] NOller, La Bogeria [...], Maragall [...].” (VIII, 745a5-11)