“Lacav., Belv. i Lab. donen porcellana com a nom de la pisa o de la terra de fer-ne. Fins aquí, doncs, sempre amb -ll-. [...] Però els cercles aristocràtics introduïren la forma estrangera porcelana amb -l-, per la influència conjunta francesa i castellana: [...], B. de Maldà (Excurs., 169). La tradició de la forma nostra no s’havia perdut entre els bons escriptors, i així usen porcellana NOller (trad. del Faust de Turguéniev) i Lluís Bartrina (trad. de Monja de M. Serao) [...]; i no sols s’hi adherí Careta, sinó Fabra (DOrt., DFa.), C. Soldevila etc. [...]; per més que a Palma de Mall. (DAmen., “La Ignorància”) i a Bna. (no en llevo la meva família i amics, 1910-1920) la rutina de la gent ciutadana vagi mantenir usual la forma acastellanada.” (VI, 706a12-31)
“Boccaccio ens parla dels “privilegi di porcellana” [...] (“lo privilegi de la porcelana” trad. cat. de 1429 [...]).” (VI, 706a41-43)