“Suggestió [...] fi del segle XIV, Belvitges: “l’acció de suggerir, l’espècie suggerida”, “la temptació del dimoni”, en aquest sentit ja Ant. Canals [...].” (IV, 493a26-28)
“Suggerència és un mot recent, que fins c. 1930 recordo inoït tant en català (manca encara DFa.) com en castellà d’Espanya, mentre que el 1939 era ja paraula de moda a l’Argentina; n’hi ha algun cas espars entre nosaltres: [...] JRuyra, O. C., p. 1141a; però fins en aquest moment encara tothom usava suggestió en aquest sentit en cat. (Belv.) i a Madrid sugestión (“cualquier sugestión de Vd. será para mí muy útil”, carta de MzPidal a PCoromines, 1930); de llavors ençà l’ús del cast. sugerencia s’ha introduït fermament en el cast. d’Espanya i en cat., perquè té l’avantatge de distingir l’acció de suggerir o donar una idea de la de suggestionar, però en català s’ha usat i usa molt suggeriment [S. XVII; DFa.] que més aviat sembla preferible amb aquest ofici.” (IV, 493a38-55)