arrencar

"En defensa de la veritat filològica constin ací els abusos dels frívols correctors de català, que han canviat ben sovint arranca en arrenca o arrenca en arranca [en textos medievals], seguint els prejudicis de cadascú.” I a continuació dóna noms: Riquer, “infidel”, i Capdevila. (I, 418b45-53) I: “El prejudici oposat ha estat encara més emprenedor. AlcM arriba fins a donar arrencar com una pronúncia d’algunes poques comarques […]. Crec que el sanhedrí dels Jocs Florals devia tenir aquest prejudici, i sospito que va imposar-lo al gran Verdaguer […]. Aquests prejudicis, aqueixes obliteracions de la realitat lingüística, són majorment pertorbadores per a l’historiador del lèxic, per tal com perillen d’aclucar-nos els ulls en el problema dels orígens […].” (I, 418b60-419a14, inclosa nota 4 d’arrencar). I al final de la nota 5: “Manaven Castella i Mallorca.” (I, 422a32-33)