"[...] la manca d'article es troba fins en l'ús genuí i més intransigent, si es vol marcar el matís de vaguetat completa: "més madures reflexions m'han portat a considerar-ho d'altra manera", Joaquim Ruyra [...]" (I, 235b55-59)
"Pel que fa al plural altres quan no té ús definit (els altres, aquells altres, etc.) ni és un indefinit que concreta o puntualitza (uns altres) ni predicatiu (són altres les que m'agraden) sinó francament indeterminat, s'aparia sovint amb una espècie de de vagament partitiu: d'altres. Alguns correctors de català han tendit massa a generalitzar aquest ús, i en tot cas trobo que tenia raó En Moll quan c. 1960 m'escrivia que li sembla excessiu: no dubto que això no ha de ser imposat, en efecte." (I, 236b18-27)