“Evitem l’abús acastellanat de la paraula escaig, en lloc de la locució correcta: ...i tants, única expressió catalana per dir, afegint-ho a una xifra rodona, que aquesta no és exacta i la quantitat real és més o menys superior=fr. --- et quelque, anglès --- and some, al. etwa, cast. --- y pico; així és com s’ha dit en el català de sempre; consta de molt antic [...] Galba, Tirant [...].” (VIII, 274b21-30)
“Usar en lloc d’això “i escaig” fou invenció de c. 1925, d’un pseudo-purista castellanitzant que, traduint simiescament del castellà, caigué en l’articlet “escaig (cast. pico)” del DOrt. amb estúpid malentès [...].” (VIII, 274b31-35)
“ESCAIG [...]. Amb el significat de ‘escapoló’ AlcM en troba dos testimonis documentals del s. XIV [...]. D’ací el recollí el DOrt., amb definició [...] (notem, però, que dir [tal quantitat] i escaig serà sempre un lleig calc del castellà ...y pico: l’única expressió correcta és mil i tants, cinquanta i tants etc.).” (III, 453a33-b8)