"[...] apropar-se s'usa molt en literatura, però en el parlar popular no l'he sentit més que per Cerdanya, Conflent i proximitat [...]" (VI, 827a28-36)
"Acostar-se 'aproximar-se, atansar-se' [1250]. Mot de tot el domini (fins eiv. "acustà: acercar" [...])." (II, 1000a49 i 1000b4) "Formació pròpia i desenrotllada sobretot pel català i la llengua d'oc" (II, 1000b14-15)
"Avui atansar és un mot d'estil noble, de nivell més popular en el dialecte occidental (sobretot vivacíssim per Urgell, etc.) que en el català central: no pertany a l'ús col·loquial de Barcelona ni, en general, de les ciutats [...]" (I, 469b6-57) "El verb atansar no existeix més que en la nostra llengua." (I, 470a23-24)