desaigüe

“+desaigüe: (o desaigue: que AlcM no registra amb una grafia ni l’altra, si bé dóna un masculí (!) desaiga, localitzat a l’Empordà);26 més general i freqüent que enlloc és l’ús de desaigüe m. a tot el País Valencià i zones immediates del Principat [...].” (I, 95a52-b14)

“26 [...] En les enquestes de l’Onomasticon he sentit el verb desaig(u)ar en tot el domini lingüístic, molt més populars i generals aquests que els seus concurrents desembocar i desguassar, d’ús més erudit aquell, i més limitat, més comarcal, aquest. Quant al substantiu, he sentit en bastants punts del Nord el femení la desaigua, una desaiga. Però molt més el masculí әl dәzáịgә o dezáịgwe i semblants [...].” (I, 99a30-45)