témer-se

"[...] El que la construcció reflexiva afegeix en aquest ús és un major èmfasi del temor com a cosa intensa i subjectiva; i res més que temor, a l'E. Mj. [...]; però que en català, en la llengua moderna, en lloc d'envellir-se ha anat encara en augment, especialment en el pla de llenguatge col·loquial o familiar, més que en la llengua escrita; l'èmfasi ha crescut modernament, decantant-se des de la idea de temor objectiu, cap a un matís de vaguetat intuïtiva, on la temença concreta i racional va de baixa, i creix la dosi del pressentiment." (VIIi, 383b41-53)

"[...] No sols el matís de temença es va tornant vague, sinó que [...] se sent créixer el de pressentiment més actiu, tirant a una vaga percepció [...] (com quan diem m'ho temo)" (VIII, 384a2-9)

"Això, però, es presenta acomplert, petrificat ja, i potenciat pel costat de la percepció, en l'ús de témer-se en el llenguatge de les Illes, que ja no implica coses temibles, o ben poc de témer, sinó una percepció cada cop més neta de fets tangibles: s'ha seguit el mateix camí que el francès se douter [...]." (VIII, 384a31-ss.)