casi

“Quasi devia pronunciar-se llavors més sovint sense u com avui: trobem casi ultra el Spill [...] en Tirant [...]. OPou, ThPu. (1575) escriu normalment casi [...]; el DTo. escriu casi. Avui dia quasi [ká-] continua a València,2 i a les Balears; en el Principat és de to un poc literari el pronunciar kuazi, molt corrent i popular kazi.3” (VI, 898b19-35)

“3 La reducció de kua- > ka- és normal per ser quasi usat ben sovint com a mot proclític.” (VI, 899a5-7)

“Té ús, a més a més, casi casi com a intensiu (veg. els exs. que reuneix AlcM de M. Aguiló, P. d’A. Penya, Guinot etc.).” (VI, 898b38-40)