“Au ‘ocell’, prou freqüent en tota l’Edat Mitjana, però no sabem si mai hagués estat usual en el llenguatge viu [...]” (VI, 30a37-39)
“Avui au és un mot purament literari [...] encara que s’usi bastant en el llenguatge escrit i tècnic dels naturalistes per la influència castellana i amb el valor de ‘ocell gran’ que té en aquesta llengua [...].” (VI, 30a58-b2)