"nom català normal dels llacs (llevat els de vasta extensió)" (III, 750a18-19)
"Segueix avui essent el nom general, en la llengua popular i en la literària, de l'estesa d'aigua circumdada de terra, sigui mitjana o gran (si és petita, en català, és estanyol), llevat només de les vastes concentracions d'aigua dels Alps, Rússia, Amèrica, Àfrica (en terra nostra no n'hi ha), úniques a les quals es pot aplicar el llatinisme llac; la gent ciutadana que allò ho anomena llac (o lago!) comet un greu barbarisme: en dir, p. ex., els llacs dels Pirineus; un estrangerisme, per calc del castellà i el francès, que traeix, ultra la ignorància, lamentable menyspreu i falta de respecte per la nostra llengua." (III, 750a37-48)
"De llacs en tenim molts en els nostres Pirineus, però en aquests s'ha usat sempre ESTANY [...]: dir llac per a aquests o el de Banyoles ha estat sempre cosa artificial, deplorable i blasmable calc del francès o el castellà, o imitació llatina o italiana." (V, 9b21-25)