pastoril

“[1617] data d’una obra clàssica de la nostra llengua, el Llibre dels Secrets d’Agric., Casa Rústica i Pastoril, de Miquel Agustí, nadiu de Banyoles, i prior del Temple de Perpinyà; ja DTo. 1647, Lab. 1840-88, DFgra. etc., mentre que pastoral no es registrà fins a Lacav.; és necessari, perquè expressa un matís diferent del de pastoral: ‘propi de la vida ramadera, pecuària de les pastures i pasturatges o dels prelats’, mentre que pastoril és ‘propi de la manera de ser i viure dels pastors’. Encara que vagin decidir ometre’l alguns dels ultrapuristes de princ. S. xx [...], amb el pretext del pastorívol creat per Verdaguer, i no l’hagi restablert Fabra, no crec que hi hagi raó per condemnar-lo [...]. Igual que l’I. E. C. va restablir juvenil al costat de jovenívol, amb matís diferent (a iniciativa de J. M. de Casacuberta i del qui signa), convindria restituir-nos pastoril, que han seguit usant els més bons escriptors com Russinyol [...]. El matís estilístic o semàntic fa ben compatible la convivència distingida dels tres mots, pastoril, pastoral i pastorívol, en una llengua il·lustre, i alhora popular i culta, com la nostra.” (VI, 382a30-b8)