“vànua 1179 [...]. Després les dades flueixen en abundor, i ja totes semblants a la forma vàno(v)a, normal en català [...]. I una trentena d’exs. d’aquesta variant sense v en tot el S. XIV.” (IX, 38a21-22 i 38a54-60)
“Registrat pels lexicògrafs, vànova ja en JMarc i vànoa Aversó [...], vànua en el cat.-al. de 1502” (IX, 39a3-5)
“Fins avui continua essent d’ús general en tot el domini: [...] és vànua a Tortosa, hi ha vacil·lació entre això i bánubә en la major part del cat. central (totes dues, a Bna., 1912 ---)” (IX, 39a14-20)