tot just

“general en cat. central i fins a tot el Princ. [...]. Podem afegir-hi tot un florilegi de frases que pertanyen al cat. comú: “tot just avui he començat a netejar la casa”, o bé “t. j. demà començaré ---” o “--- acabaré ---” o “tot just ahir vaig ---”; i és independent de tot adverbi i fins pot anar sense expressió clara de temps: “però si tot just m’hi poso ---”, “tot just ho tinc a mig fer”, “tot just m’hi posava quan ---”; “la bomba va caure en un pont tot just construït”, “tot just surto ---”, “vaig menjar-me els peixos tot just pescats”, “tot just està encetat aquest pa”. (VIII, 663a14-33)

“Altrament el nostre tot just té un sentit bastant comparable al de l’al. erst (“erst gersten wurde ich gewahr ---” o de l’hisp.-amer. (espt. platense) recién [...], si bé no tan ampli com aquests [...]. “Tot just avuy he rebuda la carta” en una de Verdaguer, a. 1871 [...].” (VIII, 663a39-49)