“‘por intensa d’un perill indefinit’, mot popular, peculiar del dialecte central [...]” (I, 696a56-57)
“Reconeguem que no satisfan del tot les definicions que se n’han donat: la del DFa. és més matisada, però no és simplement una “por intensa” (AlcM) [...], car la por intensa sol venir d’un perill físic que sentim real [...]. Joaq. Ruyra, en el bell assaig que el 1922 dedicà a la distinció matisada dels noms de la por (O. C., 868-70) arribà a la conclusió: “és la por d’un perill indeterminat i misteriós”; que s’acosta a l’essència però no manca d’ambigüitat ni ateny a certs aspectes.” (I, 696b26-39)