bona nit

“no hi ha castellanisme més segur i més lleig que el d’usar el mot nit en lloc de vespre parlant d’una hora anterior a les deu o les nou, i no obstant mai no s’ha dit bon vespre sinó bona nit des d’abans de la posta de sol (és un poc estrany i còmic que alguns dels acèrrims del bona tarda siguin els mateixos que ens citen per a les set de la nit; és de témer que ells mateixos ens descobreixin qualsevol dia que hauríem de dir bon vespre).” (II, 10a9-18)