ensiamada

“L’ensaïmada mallorquina, i alguns succedanis més modestos, han tingut gran acceptació a Bna. i comarques centrals, on se sol dir ensiamada, forma [...] general i s’explica perquè essent inoït saïm en cat. central, el poble tendia naturalment a una transposició que l’identificava amb enciamada ‘amanida’ (derivat d’enciam); altrament ja antic [...], B. de Maldà [...].” (VII, 592a4-14)