brogit

“En la llengua moderna i, poc o molt, des de sempre el matís de brogit ha estat més de la banda del so confús i destorbador que del fort i violent, estrepitós o discordant; més, cosa indistinta que individualment destriable o repetida (per a això serviria més fressa, per a allò servirien millor soroll, remor, terrabastall, xivarri); avui es diu bastant de la gent (però quan n’hi ha molta, i si hi ha força brogit serà més per això que perquè facin forts crits) i si es diu de la natura serà més amb el matís del fr. bruissement que del de bruit.” (II, 256a5-15)