“[...] em limitaré a l’aspecte cronològic en la llengua literària. AlcM no en dóna ex. anterior a 1666, en doc. mallorquí; un de 1683 en el DAg.; el primer dicc. que el registra és Lacav. (1695) només “buscar fortuna”. És versemblant que hagués anat penetrant en l’ús parlat [...]. Fins que en el S. XIX la cosa, per dir-ho així, féu explosió. Avui cercar no és pas mort en l’ús col·loquial, ben cert (sobretot en el Rosselló i les Illes encara és més predominant). En la meva adolescència, el dialecte central col·loquialment havia deixat generalitzar tant l’ús de buscar, que per a la majoria restava ja proscrit, amb aquest caràcter, cercar. Tanmateix seguí viu en l’ús rural de moltes comarques [...].” (II, 353b57-354a18)
“Avui, fins en el llenguatge barceloní, i fins el parlat (si és de to un poc rellevat), torna a dir-se sovint cercar i no detona (com ho hauria fet cap als anys 1915-20). De tota manera buscar és un mot que ha entrat definitivament en la llengua.” (II, 354a18-23)
“Verdaguer, sense ser un escriptor purista intransigent, ni tan sols en les seves produccions poètiques de to més rellevat, era un escriptor de llenguatge molt estrictament tradicionalista i de gran puresa natural, heretada i volguda alhora. No obstant, fins en l’Atlàntida es troba més sovint buscar que no pas cercar.” (II, 354a33-39 i ss.)
"+rebuscat (mot evidentment indispensable, encara que no el registri ni AlcM, i que no es pot mirar com a castellanisme, entre altres raons perquè recercat no és això sinó 'investigat')" (II, 355a46-49)