“[...] ‘fer sortir a cops de martell un relleu, en una placa de metall o cuiro’ [...]. No recollit pels diccs. catalans fins al S. xx (ço que no vol dir res tractant-se d’un terme tècnic d’artistes, vocabulari absolutament negligit per la nostra lexicografia), i omès pel DFa., que el substitueix pel gal·licisme repussar (també admet repussar ‘repel·lir, rebutjar’, horrend i gratuït gal·licisme); AlcM s’hi adhereix afirmant decidit que repujar és un “castellanisme” [...]. De fet, però, el cast. repujar no està documentat fins a 1925 (DAcad. Esp.), o sigui molt menys i força més tard que en català.” (VI, 857a46-b8)
“[...] puc testificar que des de 1920 jo havia sentit al millor repujador de Bna. Ramon Teixé, i al meu pare, que n’era amic des de jove i que era entès en art sumptuari i en la seva història, que el repujat era una tècnica que comptava amb una vella tradició en l’art barceloní [...] i com sigui que en matèria d’art sumptuari la tradició madrilenya no és important, és bastant més versemblant que sigui el castellà el qui ens hagi manllevat el mot; i que repussar no sigui més que un gal·licisme de joves artistes afrancesats [...].” (VI, 857b9-30)