“Ja apareix en un text del Consolat (S. XIV?) per a les senyes dels pescadors, accident de la costa que prenen com a senyal o punt de referència per fixar la situació d’un punt de la mar [...]. Encara que cap dicc. no l’hagi registrada fins ara (manca Lab., DAg., DFa., AlcM), no hi ha res més conegut que aquesta acc. nàutica i piscatòria, en totes les costes de llengua catalana.” (VII, 809b35-52 i ss.)
“Sempre d’ús general. Per més que el cast. li doni més abast fraseològic: nosaltres diem (i cal dir) l’adreça= cast. las señas, i podem usar em va fer un senyal (=cast. una seña), però també és possible i genuí fer senyes [...].” (VII, 810a55-b3)