“temorós, més tard dissimilat en temerós [...]” (VIII, 385b25)
“A temorós s’atenien encara els poetes del Renaixement [...]. Però sempre es vacil·là, car si bé el DTo. 1647 ---, i fins Belv. prefereixen temorós, en canvi Busa-N. es decideix per temerós, i així ho trobem no sols en la cita de Vic, a. 1750, que porta el DAg., sinó ja c. 1300 en les Lleg. Rim. Sev. [...]; i en Cerverí, on és ‘que causa escrúpol, que posa temor’ [...].” (VIII, 385b36-57)
“Valerós, pot derivar de valer inf. substantivat, per més que en llengües germanes hi hagi formes del tipus valorós: cas paral·lel als de temerós/temorós, vagarós/vagorós etc.” (IX, 24a54-57)
"En prosa, en tot cas valerós fou ja la forma més catalana a l'Edat Mitjana [...]" (IX, 24b8-22)