“Com a equivalent de constipat en Lab. [en la forma calapàndria]. També registra calapàndria “malaltia” el DAg., amb la frase “gafar o arreplegar una calapàndria”, i afegint-hi com a variant calipàndria. En català central he sentit des de noi calipàndria i galipàndria (sempre amb -i-): el darrer m’ha estat un poc més familiar. Únic to de llenguatge, en què s’usa el mot, que té sempre un matís fortament ponderatiu i bastant afectiu.” (IV, 296b13-20)
“Com que mestre Fabra no va recollir el mot en el DFa. ni en el DOrt. en cap forma, Ed. Fontserè va posar-li calipàndria al marge d’aquest.” (IV, 296b28-30)
“refredat fort (l’acc. que he sentit sempre)” (IV, 296b39-40)