fredat

““en llampegueig volcànic sos ulls grifolen ires; / terbolins l’arrebocen, fredat y confusió [...]”, Atl. (IV, 2). Aquesta síncope ha estat en efecte, des del segle passat, la pronúncia, no ja vulgar sinó familiar en tots els parlars continentals, en el cat. central, tant o més que en tots els altres (va mal informat en això AlcM), sense excloure’n el valencià [...] ni el ross.1 Coromines [...] en A Recés dels T., p. 202 [...] l’autògraf de 1906-9 portava fredat [...].” (III, 968a36-50)