aprop

"Modernament s'ha estès tant la combinació a prop, sobretot quan té ús adverbial pur, que en el S. XIX fou gran la tendència a grafiar-ho tot junt (com ho feia la gent dels J. Flo., i, sense fixesa, Verdaguer i altres escr. Renaix.) [...]; tant, que, en el llenguatge de l'expressió afectiva, i no solament íntima o intensiva, no és rar que s'usi en diminutiu la combinació soldada: "asseyent-se amorosament molt apropet de la cusidora", NOller (Pap., 94)." (VI, 827a8-19)