a(r)bre et al

“Presenta actualment moltes variants fonètiques. Abre és la més estesa, i la trobem de vegades ja en el S. XIV [...]. Avui és abre l’única forma viva a Barcelona i a quasi tot el català central, igual a les Balears, molt predominant també en cat. occidental i valencià i coneguda fins i tot en algun punt del rossellonès." (I, 360b4-15)

“Árbrә, per més general que hagi restat sempre en literatura, a penes se sent popularment enlloc: forma excepció una zona del Centre-Nord del Principat, especialment Osona [...]. Però ábre si fa no fa pertot, fins en el Nord-oest [...].” (I, 360b16-27)

barana: “[...] la pronúncia vulgar més corrent, sobretot en cat. central i rossellonès, però també a l’Ebre, és bránә (reducció fonètica corrent i quasi obligada en aquestes condicions).” (I, 626a48-51)

taronja: “La pronúncia vulgar avui és tròŋžә en cat. central (no tәrònžә, AlcM, per bé que hi ha gent educada que ho diu així [...]), però tróŋžә a les comarques gironeses; tronja men. [...].” (VIII, 316a16-21)