“Amb tot ‘no obstant’ [...]. Més secundàriament això condueix a les locucions conjuntives amb tot que, que fou especialment valenciana, i amb tot i que encara tan viva pertot arreu [...]. El més corrent, fins avui, és dir amb tot i això, igual a l’amb tot ja comentat, amb més descabdellament [...].” (VIII, 662b16-49)
“Se sent com a vulgar la duplicació de l’amb (“amb tot i amb això és vera ---”, cita mall. de l’AlcM); i en canvi, d’altra banda, des de princ. del nostre segle s’ha propagat molt i esdevingut admès general tot i això, abreviació d’aquella [...], i simplement tot i + subst. o oració substantiva [...].” (VIII, 662b50-58)