“És el terme que ha usat la nostra llengua genuïna de sempre, per més que avui li faci una intolerable guerra el cast. susto (que alguns volen reemplaçar desmanyotadament per surt o ensurt, de sentit diferent)” (VI, 701a56-60)
“Surt m. [...]; se n’abusa sovint per part de certs puristes en fer-li calcar els usos del cast. susto, del qual té matís diferent, oblidant espant i esglai, únics bons quan vol dir això” (VIII, 103b36-39)