espant (i esglai)

“És el terme que ha usat la nostra llengua genuïna de sempre, per més que avui li faci una intolerable guerra el cast. susto (que alguns volen reemplaçar desmanyotadament per surt o ensurt, de sentit diferent)” (VI, 701a56-60)

“Surt m. [...]; se n’abusa sovint per part de certs puristes en fer-li calcar els usos del cast. susto, del qual té matís diferent, oblidant espant i esglai, únics bons quan vol dir això” (VIII, 103b36-39)