gros (cf. gran)

“[...] e éran mosques ben tan grosses e tan grans com una glan, e entraven per les narils als cavalls ---”, Desclot [...], distinció sinonímica que sens dubte consisteix a fer-lo sinònim de cosa ‘de gran gruix’ (i gran ‘de gran grandària’ o ‘gran llargada’).” (IV, 676b53-60)

“‘Fort, parlant de la veu’” (IV, 677a29-31)

“‘Gran figuradament’: “Sapigueu que se us salva, sabent que sou un enemic --- dels grossos”, FPBriz [...].” (IV, 677a31-33)

“Una de grossa ‘quelcom de greu’ [...].” (IV, 677a36-40)

“Entre els usos més peculiars no deixarem d’esmentar el dit gros per ‘el polze’, que és molt més usual que el literari polze, no sols en cat. central sinó igualment en els Pir. centrals [...].” (IV, 677a41-45)