cangrena

“1.a doc.: cranquena, c. 1500 (Cauliac) [...]; cangrena, segle XVIII (encangrenar, 1736)” (IV, 337b2-4)

“[...] Cauliac, on es veu clar com la causa de l’alteració és la contaminació de CRANC; paral·lelament foren o són vulgars en francès cangrène [cancrene, 1503], it. cancrena, cast. cangrena [1600], i cangrena resta fins avui com a forma familiar o vulgar, però general, en català.” (IV, 337b5-12)