“Ja s’oposen ben- i malvolença en textos de fi S. XIV” (IX, 382a32-33)
“Altrament aviat se n’usaren també variants llatinitzants, acostant-se a la forma dels cpts. llatins benevolentia, malevolentia [...]” (IX, 382a53-55)
“benevolència DTo., Belv. [...], malevolència DTo. 1647” (IX, 382b8-10)
“Benèvol [Belv.], ll. benevolus; rar benvolent [Lacav.] o benevolent.” (IX, 382b24-25)